
El alcalde de Palma, Jaime Martínez, y su homólogo en Santa Cruz de Tenerife, José Manuel Bermúdez, han formalizado el hermanamiento entre ambas ciudades durante una reunión institucional celebrada este viernes en la sede del Ayuntamiento de la capital tinerfeña.
Este acuerdo tiene como objetivo reforzar los vínculos históricos, culturales e institucionales entre Palma y Santa Cruz de Tenerife, así como abrir nuevas vías de colaboración y establecer sinergias en ámbitos estratégicos como la insularidad, la cultura, la economía y el desarrollo sostenible. En palabras del alcalde de Palma, Jaime Martínez, el hermanamiento “fortalece la relación entre dos ciudades que comparten una identidad insular marcada y una visión común de futuro”.
Durante el encuentro, el alcalde de Santa Cruz de Tenerife, José Manuel Bermúdez, recordó que el Pleno municipal aprobó el pasado mes de julio el hermanamiento con Palma como “expresión de la voluntad institucional de cooperación, intercambio cultural y fortalecimiento de los vínculos históricos, sociales y económicos que unen a ambas capitales insulares”.
Bermúdez destacó además las numerosas sinergias empresariales existentes entre ambas ciudades y los profundos lazos culturales que las conectan desde hace más de un siglo. Entre ellos, subrayó la fundación en 1925 del Colegio Tinerfeño-Balear, impulsado por los mallorquines Matías Llabrés y Jaime Massanet, que desempeñó un papel clave en la educación de varias generaciones y fue el primer centro en obtener reconocimiento oficial por la calidad de sus enseñanzas. Asimismo, recordó la presencia en Santa Cruz de Tenerife de numerosas familias con apellidos de origen balear, como Ballester, Bennasar, Bonet, Caldentey, Llabrés, Massanet, Rosselló, Sureda, Togores o Weyler, entre otros.
El hermanamiento adquiere una relevancia especial en el contexto de la candidatura Palma 2031, ya que refuerza la creación de una red de cooperación entre territorios insulares europeos y pone en valor una manera de vivir y crear cultura propia de las islas. La vida isleña, compartida por ciudades como Palma y Santa Cruz de Tenerife, presenta características singulares que las diferencian de la realidad peninsular y que aportan una mirada específica al proyecto cultural europeo.
En este sentido, la experiencia de insularidad conecta también con otros territorios europeos como Malta, que será Capital Europea de la Cultura en 2031, y con la que Palma comparte una visión común basada en la identidad, el diálogo intercultural y la relación histórica con el mar. Aunque Mallorca y Tenerife no compartan el mismo mar —Mediterráneo y Atlántico—, sí comparten una identidad isleña profunda, una historia de intercambios humanos y culturales y una vocación abierta al mundo.
Con este hermanamiento, Palma y Santa Cruz de Tenerife consolidan una alianza institucional que refuerza su papel como capitales insulares y proyecta su cooperación cultural hacia el futuro, en un momento clave para el posicionamiento europeo de Palma de cara a 2031.
El batle de Palma, Jaime Martínez, i el seu homòleg a Santa Cruz de Tenerife, José Manuel Bermúdez, han formalitzat l’agermanament entre ambdues ciutats durant una reunió institucional celebrada aquest divendres a la seu de l’Ajuntament de la capital tinerfenya.
Aquest acord té com a objectiu reforçar els vincles històrics, culturals i institucionals entre Palma i Santa Cruz de Tenerife, així com obrir noves vies de col·laboració i establir sinergies en àmbits estratègics com la insularitat, la cultura, l’economia i el desenvolupament sostenible. En paraules del batle de Palma, Jaime Martínez, l’agermanament “enforteix la relació entre dues ciutats que comparteixen una identitat insular molt marcada i una visió de futur compartida”.
Durant la trobada, el batle de Santa Cruz de Tenerife, José Manuel Bermúdez, va recordar que el Ple municipal va aprovar el passat mes de juliol l’agermanament amb Palma com a “expressió de la voluntat institucional de cooperació, intercanvi cultural i enfortiment dels vincles històrics, socials i econòmics que uneixen ambdues capitals insulars”.
Bermúdez va destacar també les nombroses sinergies empresarials existents entre les dues ciutats i els profunds llaços culturals que les connecten des de fa més d’un segle. Entre aquests, va subratllar la fundació, l’any 1925, del Col·legi Tinerfeny-Balear, impulsat pels mallorquins Maties Llabrés i Jaume Massanet, que va tenir un paper clau en l’educació de diverses generacions i va esdevenir el primer centre amb reconeixement oficial per la qualitat dels seus ensenyaments. Així mateix, va recordar la presència a Santa Cruz de Tenerife de nombroses famílies amb llinatges d’origen balear, com Ballester, Bennasar, Bonet, Caldentey, Llabrés, Massanet, Rosselló, Sureda, Togores o Weyler, entre d’altres.
L’agermanament adquireix una rellevància especial en el context de la candidatura Palma 2031, ja que reforça la creació d’una xarxa de cooperació entre territoris insulars europeus i posa en valor una manera de viure i d’entendre la cultura pròpia de les illes. La vida insular, compartida per ciutats com Palma i Santa Cruz de Tenerife, presenta característiques singulars que les diferencien de la realitat peninsular i que aporten una mirada específica al projecte cultural europeu.
En aquest sentit, l’experiència de la insularitat connecta també amb altres territoris europeus com Malta, que serà Capital Europea de la Cultura l’any 2031, i amb la qual Palma comparteix una visió basada en la identitat, el diàleg intercultural i la relació històrica amb la mar. Tot i que Mallorca i Tenerife no comparteixen la mateixa mar —Mediterrània i Atlàntic—, sí que comparteixen una identitat insular profunda, una història d’intercanvis humans i culturals i una clara vocació d’obertura al món.
Amb aquest agermanament, Palma i Santa Cruz de Tenerife consoliden una aliança institucional que reforça el seu paper com a capitals insulars i projecta la seva cooperació cultural cap al futur, en un moment clau per al posicionament europeu de Palma de cara a 2031.