
El alcalde de Palma, Jaime Martínez Llabrés, ha firmado el convenio de colaboración entre el Ajuntament, las ciudades de Tortosa, Cartagena e Ibiza, y la Ciudad Autónoma de Melilla, relacionado con el objetivo de promover una candidatura transnacional como Patrimonio Mundial de la UNESCO del Sistema Mediterráneo de Ciudades y Sitios Fortificados Hispánicos.
El documento, que fija una duración de cuatro años con la posibilidad de aprobar una prórroga de otros cuatro años adicionales, establece las líneas de cooperación entre las corporaciones firmantes, y su contenido se ha dado a conocer este jueves, en el marco de la Feria Internacional de Turismo-Fitur 2026, que se está desarrollando estos días en Madrid.
Por parte de Cort, la actuación ha sido promovida por la regidoría de Turisme, Cultura, Esports i Coordinació Municipal, encabezada por el primer teniente de alcalde, Javier Bonet, que también forma parte de la delegación del Ajuntament de Palma desplazada a FITUR, junto con el coordinador general de Cultura i Turisme, Fernando Gómez de la Cuesta, y la directora general Patrimoni i Interpretació de la Ciutat, Pilar Ribal.
El escrito que recoge la colaboración para impulsar la candidatura ha sido suscrito por los alcaldes y alcaldesas de Palma, Jaime Martínez Llabrés; Tortosa, María del Mar Lleixà; Cartagena, Noelia María Arroyo, y Eivissa, Rafael Triguero, además del presidente de la Ciudad Autónoma de Melilla, Juan José Imbroda.
El convenio, que inicialmente no implica ningún tipo de aportación económica por parte de las instituciones vinculadas, tiene como principal objetivo proyectar en el mundo la importancia del destacado patrimonio histórico-cultural ligado a la arquitectura mediterránea de la época hispánica que comparten estas cinco ciudades, haciendo especial énfasis en la presencia de sistemas defensivos fortificados de gran valor histórico, artístico y urbanístico.
En este sentido, las instituciones firmantes coinciden, tal y como se establece en el convenio, en la necesidad de impulsar la candidatura conjunta para su declaración como Patrimonio Mundial de la Humanidad de la UNESCO, siguiendo las directrices establecidas en la Convención para la Protección del Patrimonio Mundial Cultural y Natural aprobadas por el organismo internacional en 1972.
Durante el acto de rúbrica, el alcalde de Palma ha destacado la relevancia de esta colaboración, y ha indicado que las cinco ciudades comparten “una historia común vinculada a los sistemas fortificados y a la defensa militar, que ha legado para la posteridad auténticos tesoros patrimoniales que merecen ser reivindicados ante las más elevadas instancias”.
A raíz del acuerdo apoyado por los cuatro ayuntamientos y la Ciudad Autónoma de Melilla, se ha consensuado también la conveniencia de desarrollar una Ruta del Itinerario Cultural Europeo, a partir de los criterios fijados por el Consejo de Europa.
En relación a Palma, la propuesta, actualmente en fase de elaboración, incorporará edificaciones de singular valor arquitectónico e histórico que conforman la Façana Marítima, como el Fortí de la Torre d’en Pau; las murallas, donde se integran el Baluard del Príncep, el Baluard de Berard y el Baluard de Sant Pere; las puertas de la ciudad (Porta del Mar, Porta de la Portella y Porta Vella del Moll), y ses Voltes.
Sin embargo, la previsión es que otras edificaciones formen parte también de esta relación, como es el caso del castillo de Bellver y el castillo de Sant Carles.
Un aspecto importante del convenio es que queda abierto a la adhesión de otras ciudades, instituciones o emplazamientos del ámbito del Mediterráneo, tanto pertenecientes al territorio español como a otros países que tengan en común los mismos valores históricos, culturales y patrimoniales que constituyen el eje neurálgico de la iniciativa.
Asimismo, a partir de la firma del acuerdo, ha quedado conformada una Comisión de Seguimiento integrada por un representante de cada ciudad y que se reunirá con una periodicidad mínima de medio año.
Los encuentros entre los interlocutores de las instituciones participantes se celebrarán rotatoriamente en las ciudades firmantes, mientras que la sede de la Secretaría Técnica estará ubicada en la Fundación Melilla Ciudad Monumental, que prestará el apoyo técnico y administrativo que se necesite.
El batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, ha signat el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament, les ciutats de Tortosa, Cartagena i Eivissa, i la Ciutat Autònoma de Melilla, relacionat amb l’objectiu de promoure una candidatura transnacional com a Patrimoni Mundial de la UNESCO del Sistema Mediterrani de Ciutats i Llocs Fortificats Hispànics.
El document, que fixa una durada de quatre anys amb la possibilitat d’aprovar una pròrroga d’altres quatre anys addicionals, estableix les línies de cooperació entre les corporacions signants, i el seu contingut s’ha donat a conèixer aquest dijous, en el marc de la Fira Internacional de Turisme-Fitur 2026, que s’està desenvolupant aquests dies a Madrid.
Per part de Cort, l’actuació ha estat promoguda per la regidoria de Turisme, Cultura, Esports i Coordinació Municipal, encapçalada pel primer tinent de batle, Javier Bonet, que també forma part de la delegació de l’Ajuntament de Palma desplaçada a FITUR, juntament amb el coordinador general de Cultura i Turisme, Fernando Gómez de la Cuesta, i la directora general de Patrimoni i Interpretació de la Ciutat, Pilar Ribal.
L’escrit que recull la col·laboració per a impulsar la candidatura ha estat subscrit pels batles i batlesses de Palma, Jaime Martínez Llabrés; Tortosa, Maria del Mar Lleixà; Cartagena, Noelia María Arroyo, i Eivissa, Rafael Triguero, a més del president de la Ciutat Autònoma de Melilla, Juan José Imbroda.
El conveni, que inicialment no comporta cap tipus d’aportació econòmica per part de les institucions vinculades, té com a principal objectiu projectar al món la importància del destacat patrimoni historicocultural lligat a l’arquitectura mediterrània de l’època hispànica que comparteixen aquestes cinc ciutats, fent especial èmfasi en la presència de sistemes defensius fortificats de gran valor històric, artístic i urbanístic.
En aquest sentit, les institucions signants coincideixen, tal com s’estableix al conveni, en la necessitat d’impulsar la candidatura conjunta per a la seva declaració com a Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO, seguint les directrius establertes a la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural aprovades per l’organisme internacional l’any 1972.
Durant l’acte de rúbrica, el batle de Palma ha destacat la rellevància d’aquesta col·laboració, i ha indicat que les cinc ciutats comparteixen “una història comuna vinculada als sistemes fortificats i a la defensa militar, que ha llegat per a la posteritat autèntics tresors patrimonials que mereixen ser reivindicats davant les més elevades instàncies”.
Arran de l’acord recolzat pels quatre ajuntaments i la Ciutat Autònoma de Melilla, s’ha consensuat també la conveniència de desenvolupar una Ruta de l’Itinerari Cultural Europeu, a partir dels criteris fixats pel Consell d’Europa.
En relació a Palma, la proposta, actualment en fase d’elaboració, incorporarà edificacions de singular valor arquitectònic i històric que conformen la Façana Marítima, com ara el Fortí de la Torre d’en Pau; les murades, on s’integren el Baluard del Príncep, el Baluard de Berard i el Baluard de Sant Pere; les portes de la ciutat (Porta del Mar, Porta de la Portella i Porta Vella del Moll), i ses Voltes.
No obstant, la previsió és que altres edificacions formin part també d’aquesta relació, com és el cas del castell de Bellver i el castell de Sant Carles.
Un aspecte important del conveni és que queda obert a l’adhesió d’altres ciutats, institucions o emplaçaments de l’àmbit de la Mediterrània, tant pertanyents al territori espanyol com d’altres països que tinguin en comú els mateixos valors històrics, culturals i patrimonials que constitueixen l’eix neuràlgic de la iniciativa.
Igualment, a partir de la signatura de l’acord, ha quedat conformada una Comissió de Seguiment integrada per un representat de cada ciutat i que es reunirà amb una periodicitat mínima de mig any.
Les trobades entre els interlocutors de les institucions participants es celebraran rotatòriament a les ciutats signants, mentre que la seu de la Secretaria Tècnica estarà ubicada a la Fundació Melilla Ciudad Monumental, que prestarà el suport tècnic i administratiu que es necessiti.